Elegància a l'estiu

Jarvis Coker era el cantant de Pulp i després va començar una espectacular carrera en solitari. Per a mi és un dels paradigmes de l'estrella del Rock and Roll. És elegant, irònic, està informat i quan crea polèmica ho fa des d'una perspectiva intel·ligent i sarcàstica. A l'entrega dels Brit Awards de 1996, Michael Jackson va actuar i en el show baixava del cel amb els braços oberts. Jarvis Cocker va irrompre a l'escenari fent paròdia de la prepotència del rei del pop. Actes així estan molt lluny de les protopolèmiques que envolten a les Rockstars que corren per aquestes terres, com l'impresentable del Melendi "liant-la" dins d'un avió, o la Bebe, insultant gratuïtament la premsa.

Jarvis Cocker és un tío elegant i a una entrevista a la revista RollingStone del mes d'agost fa afirmacions com "N'hi ha prou amb passejar-se pel centre de qualsevol ciutat per comprovar que amb la calor la gent perd una mica el judici de valor". Segueix dient "a l'estiu la gent aposta per la comoditat. Prefereix estar còmoda abans que vestir bé. No és el meu cas".

La Torre és un lloc de costa i les persones que hi vivim correm el risc de trobar-nos amb individus vestits —o més aviat desvestits— per anar a la platja pels carrers de la vila. Bé, hi ha situacions que no tenen excusa. Entrar sense samarreta en un bar o un restaurant, encara que l'establiment estigui al passeig o encara que estiguis assegut a la terrassa, no té perdó. No es tracta d'anar amb corbata i americana tot el dia, es tracta de respectar el camp de visió de les persones que hi ha al voltant. Posa't una samarreta per anar pel carrer i per anar a un bar, joder.

Teixits de vinil artesans per lluitar contra la ignorància

Subterfuge Records és una discogràfica relativament clàssica en el món musical del que s’anomena indie o alternatiu —el que realment vol dir segons la meva opinió, és artesanal— que des de 1989 ha publicat discos d’artistes com Fangoria, Marlango, Dover i més recentment Corizonas, que sorgeixen de la fusió de dues bandes, Els Arizona Baby, que vam poder veure a la Traviesa i Els Coronas, que van tocar fa uns anys a la sala Zero.

Gran Derby Records, de Madrid, va néixer el 2009 amb una filosofia similar a la de Subterfuge i també a la d’El Genio Equivocado, que va aparèixer el mateix 2009 a Barcelona i que amb aquest nom inspirador, també defèn des de la trinxera més espartana la seva passió per la música amb pocs recursos i amb molta il·lusió.

Si fem memòria, el 2009 ja ens trobàvem immersos en els inicis d’aquesta crisi que cada cop més sembla un forat negre que ens absorbirà a tots i a totes... bé, a alguns no els absorbirà perquè podran mantenir-se amb el que ens hauran robat a nosaltres. En qualsevol cas, aquests petits emprenedors ja sabien on es posaven i més en el sector de la música que està patint una situació molt més complexe en el seu mercat —de moment no s’ha inventat cap procediment per descarregar benzina de forma gratuïta des de casa— i tot i saber on es posaven, van decidir que les persones que estiguessin interessades havien de poder escoltar la música d’aquells grups que d’una altra manera no tindrien cap tipus de possibilitat d’arribar a un segment més o menys ampli.

Aquesta decisió implica fer una inversió de temps i diners que no es recuperaran a curt termini i potser tampoc a mig o llarg termini, implica també haver de diversificar les accions comercials a altres formes de generar ingressos com el booking (oferir un conjunt d’artistes en una mena de catàleg per a la realització de concerts), o el management (portar la representació d’un grup). Impliquen imaginació i risc.

De totes maneres, el que em crida l’atenció d’aquestes empreses i el motiu d’haver pensat en elles, és que em semblen un perfecte exemple de solidaritat on els petits, els que tenen menys recursos, els que fan les propostes més diferents, arriscades i minoritàries, s’uneixen i intenten obtenir un rendiment, sovint immaterial, que contribueix a fer-nos la vida més feliç malgrat les decisions desencertades de la classe dirigent que continua fent que cada cop sigui més difícil accedir a la cultura per a la majoria. En tot cas, unes mesures que tornen a dibuixar molt clarament contra qui i contra què hem de lluitar per si alguns ho havíem oblidat.