A la "gent", com ens diuen ells, ens costa d’imaginar,
de vegades, alguns politics i polítiques arribant a casa i preparant-se una
truita amb ceba i patata. Em costa pensar en el Joan Herrera, per posar un
exemple lliure de sospita, al seu pis (no sé si viu en un pis, però vaja),
deixar l’abric, posar la Tv3, calçar-se unes sabatilles, pelar unes patates,
tallar una ceba ben fineta i batre uns ous. Em costa perquè, afortunadament,
tinc altres coses millors en les que ocupar la meva ment i no hi estic avesat,
i també perquè la classe política, com els diem nosaltres, s’han distanciat
tant que tinc la sensació que, al matí, els treuen d’un bagul, els estiren una
mica el vestit, a ells els canvien la corbata, i au, a funcionar. A la nit, algú
els posa dins del bagul i, fins l’endemà.
Arribats a aquest punt, també em costa molt
imaginar un polític escoltant música... i això que a la Torre n’he vist. He
vist el senyor alcalde en concerts i alguns regidors i regidores també. De fet,
amb la nostra banda, hem tocat davant de totes aquestes persones, i semblava
que els agradava i tot. Un cop, fins i tot vaig tocar amb la Big Band de
l’estudi de música de Tarragona amb gran part del consistori Tarragoní (alcalde
inclòs) per la Marató de Tv3. Ells i elles feien les veus, cantaven. Tot i
això, quan em poso a pensar en un polític o una política escoltant música... em
costa, em costa.
Tinc un amic molt estimat que va tocar en un
acte multitudinari del Partit Popular. Ara no sabria dir el tipus d’acte que era.
Sé que hi havia en Rajoy. Mira, vas, et tracten bé, toques, et paguen també bé
i marxes. El cas és que la banda del meu amic estava contractada per fer unes
quantes versions, i una de les versions que van fer va ser el “Déjame” de Los
Secretos. La teniu present, oi? Quan el grup va acabar de tocar, el Mariano
(quan es tracta de Rock and Roll convé tractar-los pel nom de pila) va entrar a
l’escenari i va dir “eso es, déjame Zapatero, déjenos ya!". A veure, ja no
pel grup del meu amic, que al final, van anar a fer una feina i em van explicar
que s’ho van passar molt bé, van sortir a la tele i tot, sinó per Los Secretos,
una de les bandes insígnia del pop a l’estat espanyol. No es pot fer ús de la
música d’aquesta manera partidista sense el consentiment de l’autor.
El cas és que volia escriure sobre la música
que escolten els nostres polítics, la música que compren amb els sous tan
generosos que tenen (alguns d’ells), però després, m’he embolicat a parlar
d’altres coses i he perdut l’interès en el tema. Potser algun dia d’aquests
me’n vaig a fer treball de camp i parlo amb els nostres polítics i polítiques
locals i els pregunto què cuinen a casa, quins llibres llegeixen i quina música
escolten, i faig un escrit per al Diari de la Torre. Algun voluntari o voluntària?
Article publicat al Diari de La Torre de Març. Al Diari de La Torre es va reduir una part per qüestions d'edició. Aquí hi ha tot l'article.
Entrades
