Estic escoltant el disc Bad As Me de Tom Waits abans que surti a la venda el dilluns 24 d’octubre. A la seva pàgina web se'n pot gaudir íntegrament de manera gratuïta. Ara que estàs llegint aquest article, el disc ja és a les botigues. Es tracta d’un disc amb estructures més identificables entre el blues, el Jazz, el country i el rock si se’l compara amb altres discos de l’autor, més experimentals. Per als seguidors de gravacions com Small Change (Asylum records, 1976) o Heart Attack And Vine (Asylum records 1980) suposarà un retrobament amb una etapa clàssica d’un dels portaveus de la generació Beat, influït en les seves lletres per autors com Charles Bukowski o Jack Kerouac, entre d’altres. En qualsevol cas, un disc brillant i emotiu. El disc s’obre amb Chicago, possiblement el tema amb més referències a enregistraments anteriors com Swordfishtrombones (Island Records 1983). Raised Right Men, conté l’aura de misteri típica de Tom Waits, de club nocturn amb olor de whisky i amb perdedors a la barra. Talking at the same time sona molt a Bob Dylan. Get Lost és un Rock And Roll passat de voltes que et fa aixecar de la cadira. El disc també incorpora les balades a cor obert característiques de Tom Waits com Face To The Higway, Kiss Me, o la que tanca el disc, New Year’s Eve. Un disc molt recomanable. Per a mi, imprescindible.
Publicat al Diari de La Torre el novembre de 2011
Entrades
