Ah, ara ja no?

Estic escoltant un disc del trompetista Maurice Brown que es diu The CircleOf Love (Brown Music, 2010) i he pensat en la quantitat de festivals de Jazz oles seves variants que hi ha a Catalunya, alguns d’ells molt consolidats, comel Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que ja compta amb 43 edicions oel Festival de Jazz de Terrassa amb 31 edicions. Més a prop, teníem un festivalque tots pensàvem que també estava consolidat. A més, aquest festival tenial’exclusivitat d’oferir una variant del jazz diferent de la que es veu a la resta defestivals, el Dixie, el jazz de bressol.

Doncs bé, sembla que amb els temps que corren, no hi ha res que es puguiconsiderar consolidat. Després de 18 edicions, justament l’any en que Tarragonaés la Capital de la Cultura Catalana, l’ajuntament ha decidit que no té dinersi que no se celebra el festival enguany. Algunes persones pensem que no és unaqüestió de diners i a l’Estudi de Música de Tarragona ho tenen molt clar gentcom la Teresa Valls, el Paco Martín, el Jordi Martí, la Marta Solé o l’AnnaMorlanes entre d’altres. Sé que em deixo noms que sabran perdonar-me, tots ellsmúsics i persones extraordinàries i amb una gran empenta.

Aquestes persones van decidir organitzarun petit acte alternatiu al festival de Dixieland, un parell de concerts decadascuna de les seves Big Bands i, potser, acompanyar-lo d’algun altre concertpensant que la capital de la cultura catalana bé s’ho mereixia. Gràcies alboca-orella —I què dimonis! Perquè tots ho volem!— diferents bars i grups demúsica de la ciutat es van acabar interesant per la iniciativa i s’hi vanafegir. Al final, aquesta idea s’ha tancat amb 25 concerts en 21 espais diferents. Jo vaig tenirl’honor de tocar en un d’aquests concerts a l’auditori de Catalunya Caixacompartint nit i escenari amb la magnífica BirBand de les Terres de l’Ebre, laBig Band girls i la Big Band de l’Estudi de Música amb l’aforamenttotalment ple.

Mentre acabo d’escriure aquestes línies ha començat a sonar el disc Algo Bueno - The Complete Bluebird /Musicraft Recordings & The Pleyel Concert (Definitive, 2000) de DizzyGillespie, un autèntic revolucionari, i he pensat que portar a terme algunescoses és molt sovint una qüestió d’actitud, de voluntat, d’imaginació més queno pas de diners, i a mi em sembla que en nom de la crisi, s’estan deixant defer moltes coses per comoditat d’uns pocs i indignació d’uns molts... i ara jano parlo només de música.