27 de setembre 2012

Vendre i exportar electrònica des de Catalunya al món


En aquests temps en què la fama dels artistes es mesura en nombre de visionats dels vídeos al Youtube o bé en nombre de descàrregues dels seus temes (això sí, en pàgines oficials com i-tunes o Spotify), em ve de gust parlar de vendes de discos, en suport físic, a l’antiga. Això m’ha vingut perquè estava llegint un article a Internet que parlava de llibres, en el que s’explicava que —com molts ja sabíem— el llibre més publicat a la història és la Bíblia. A partir d’aquí, hi ha diferents llistes que varien, però en totes apareixen entre els deu més publicats de la història, el “Llibre Vermell”, el “Llibre de Poemes”, i el “Llibre d’Articles”, tots tres de Mao Tse Tung. També hi ha l’Alcorà, “Harry Potter” de J. K. Rowling, “El senyor dels anells” de J. R. R. Tolkien o “Història de dues ciutats” de Charles Dickens. En les diferents llistes, hi ha desacords des del segon llibre.

Imagino que comptar les Bíblies venudes des de la seva primera publicació és força complicat. En el cas de la música és diferent. No fa tants segles que es va inventar un suport on poder enregistrar els sons i, per tant, els mecanismes per quantificar-los són, pretesament, més fiables. Per això, les llistes mostren menys disparitats entre sí i pràcticament totes coincideixen a afirmar que el disc més venut de la història és el “Thriller” de Michael Jackson, el segon el disc “Back in Black” dels australians AC/DC i el tercer el “Greatest Hits 1971-75” dels Eagles. Per cert, a la llista dels deu més venuts hi ha tres bandes sonores, la de “Saturday Night Fever” (en quart lloc), “The Bodyguard” (en cinquè lloc), i “Dirty Dancing” (en desè lloc).

Curiositats a banda, avui dia, vendre un disc és una gesta, tot i que és evident que aquesta no és l’única manera d’obtenir ingressos en el món de la música. En aquest país trobem experiències d’èxit com és el cas del Sónar, festival de música electrònica i experimental creat a Barcelona el 1994 pels catalans Ricard Robles, Enric Palau y Sergi Caballero i organitzat actualment per l’empresa Advanced Music que ja porta 19 edicions. Es tracta d’un festival pioner que ha anat guanyant adeptes i cada any ha rebut més visitants que l’anterior. Els creadors del Sónar ja van decidir fa anys que la idea es podia exportar a la resta del món, i ho van fer. Enguany, preparen una gira que començarà a Chicago i seguirà per Toronto, Nova York, Montreal, Boston, Denver, Oakland i Los Ángeles. Es tracta de Concerts en sales mitjanes, de 2.000 a 4.000 espectadors, en els que també actuarà el quartet canadenc Azari & III, Seth Troxler, d’Estats Units i l’alemany Paul Kalkbrenner. Les nits inclouran els sets dels Dj Tiga, Gesaffelstein i Nic Fanciulli. Aquesta gira és la quarta iniciativa internacional del Sónar aquest anys després de les experiències de Sao Paulo, Tokio i Cape Town.

25 de setembre 2012

George Grosz

Al Caixa Fòrum de Tarragona, del 19 de setembre al 5 de gener, podem trobar una exposició amb les obres de George Gosz (Pseudònim de George Ehrenfried), que tot i tractar-se d'un artista que va viure entre el 1893 i el 1959, es presenta amb la més absoluta vigència. Artista compromès amb la seva realitat, va mostrar en els seus dibuixos, pintures i gravats el cantó més lleig i fosc de la política, la religió i l’exèrcit, així com la cara més despietada del capitalisme.

Veient les seves obres, un no pot evitar traslladar-se al Berlín dels seus primers anys o al Nova York dels anys 40 i fer un viatge directe des d'allà als nostres dies pensant que hi ha moltes coses que segueixen igual.



Grosz va escriure una autobiografia amb un títol molt suggerent, A Little Yes and a Big No (Un petit sí i un gran no). No he trobat la traducció al català o al castellà. Va morir després de caure ebri per unes escales, però ens va quedar la seva obra per deixar constància d’una realitat plena d'injustícies, sempre tractades des d’un punt de vista sarcàstic que captiva.


Com Max Beckmann, Bertolt Brecht, el compositor Kurt Weill i molts altres grans representants de la cultura del seu temps, Grosz va ser considerat pel nazisme un «artista degenerat», una mostra del que pot arribar a fer el pensament més conservador, retrògrad, reaccionari i intolerant en contra de la cultura i l’art, com per exemple —salvant les distàncies— apujar l’IVA al 21% en aquestes matèries que estimulen la creativitat, les ganes de viure i la passió per la bellesa.


Avui he estat passejant per aquesta exposició i és segur que hi tornaré. Cal aprofitar totes les oportunitats de sentir les veus de totes aquelles persones que poden aportar llum a la nostra existència.

Informació detallada: