Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarcasme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarcasme. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2013

Relacions espúries, o no


Doncs bé, ha passat el 2012 i no s’ha acabat el món. Què hi farem. Avui, a les noticies, El Parlament de Catalunya ha aprovat la declaració de sobirania amb 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions. També avui a les notícies, 885.100 persones es troben a l’atur a Catalunya, el que suposa el 23,94 % de la població activa i, també a les notícies d’avui, llegeixo el titular “Les vendes de la indústria musical espanyola han patit un descens d’un 77,5% des de 2001”.

Com que sóc de les persones que pensen que tot està relacionat —la teoria de l’efecte papallona, només que aquí la papallona és un pteronosaure gegant— em resulta difícil fer anàlisis parcials com les que veig de vegades a la televisió, escolto a la ràdio, o llegeixo a la premsa. Em costa parlar o escriure sobre un tema de manera aïllada sense estar observant per la cua de l’ull tot el que el pot estar afectant i a la inversa. Aquesta dispersió fa difícils les converses, o els articles i, és clar, els mitjans de comunicació han de donar-nos mastegats els continguts, perquè ens subestimen profundament.

El cas és que a Torredembarra hem començat l’any de la millor manera imaginable en l’àmbit musical. Vam entrar en el 2013 de la mà dels Alikyn’s a la Traviesa i dels Leonardo’s i Tres y el Inglés a l’Hecatombe, el rei Baltasar ens van portar un grup de versions dels Beatles, també a la Traviesa, els Early Beatles que van fer un espectacle divertit i algunes versions van resultar brillants. Hem pogut veure els Outsiders al concert-vermut de l’Astut i les increïbles bandes Clam, A contra blues i David Giorcelli Trio amb Amadeu Casas en els reconegudíssims concerts de diumenge al temple La Traviesa i hem tornat a veure els Outsiders l’Hecatombe i els Silverteeth tancant el mes a La Traviesa, i així hem anat construint el nostre torrenc gener particular... no està gens malament per ser el primer mes de l’any.

El que més m’agrada de tot això és que podré seguir escrivint sobre els esdeveniments musicals que hi haurà a la Torre durant tot el 2013 i que som molt afortunats de poder tenir tota aquesta oferta. I què te a veure això amb les notícies que rescatava al principi de l’article i amb la resta que portava avui el diari? Hi pensaré... endevino que tot i res.

@ibanet

25 de setembre 2012

George Grosz

Al Caixa Fòrum de Tarragona, del 19 de setembre al 5 de gener, podem trobar una exposició amb les obres de George Gosz (Pseudònim de George Ehrenfried), que tot i tractar-se d'un artista que va viure entre el 1893 i el 1959, es presenta amb la més absoluta vigència. Artista compromès amb la seva realitat, va mostrar en els seus dibuixos, pintures i gravats el cantó més lleig i fosc de la política, la religió i l’exèrcit, així com la cara més despietada del capitalisme.

Veient les seves obres, un no pot evitar traslladar-se al Berlín dels seus primers anys o al Nova York dels anys 40 i fer un viatge directe des d'allà als nostres dies pensant que hi ha moltes coses que segueixen igual.



Grosz va escriure una autobiografia amb un títol molt suggerent, A Little Yes and a Big No (Un petit sí i un gran no). No he trobat la traducció al català o al castellà. Va morir després de caure ebri per unes escales, però ens va quedar la seva obra per deixar constància d’una realitat plena d'injustícies, sempre tractades des d’un punt de vista sarcàstic que captiva.


Com Max Beckmann, Bertolt Brecht, el compositor Kurt Weill i molts altres grans representants de la cultura del seu temps, Grosz va ser considerat pel nazisme un «artista degenerat», una mostra del que pot arribar a fer el pensament més conservador, retrògrad, reaccionari i intolerant en contra de la cultura i l’art, com per exemple —salvant les distàncies— apujar l’IVA al 21% en aquestes matèries que estimulen la creativitat, les ganes de viure i la passió per la bellesa.


Avui he estat passejant per aquesta exposició i és segur que hi tornaré. Cal aprofitar totes les oportunitats de sentir les veus de totes aquelles persones que poden aportar llum a la nostra existència.

Informació detallada: