El blog de Ceres: Quan cal fer tremolar els fonaments

El blog de Ceres: Quan cal fer tremolar els fonaments: Publicat per Iban Gabaldà, cap de projectes de CERES En una finestra de casa hi tinc cinc testos i en cada test hi tinc un clavell xi...

I malgrat tot

Un Corvette i un Alfa Romeo circulen el darrer dia de l’any 1984 per una carretera propera a  Sheffield, Anglaterra. Rick Allen, al volant del Corvette, vol avançar l’Alfa Romeo, que s’hi resisteix. El Corvette accelera i se surt de la carretera en un revolt, passant per damunt d’un mur de pedra i anant a parar al descampat que hi havia darrere. Rick Allen, surt disparat del vehicle degut a la sacsada i queda estès en el descampat. El primer que va poder veure Rick és que havia perdut el seu braç esquerre. Rick Allen era el bateria de la banda de hard rock Def Leppard. Els metges van aconseguir implantar-li el braç de nou, però una infecció posterior va obligar a tornar a amputar-li. Després de molt de temps treballant amb el fabricant de bateries electròniques Simmons i amb l’ajuda de Jeff Rich, ex-bateria d’Status Quo, van aconseguir crear un sistema per tal que Rick Allen tornés amb la seva banda, amb la que va aconseguir vendre 15 milions de còpies del disc Hysteria, gravat el 1987.

La nit del 2 de novembre de 1928, després d’una actuació, el guitarrista gitano Django Reinhardt va arribar a la caravana on vivia amb la seva dona, amb la que compartia, a més de l’amor, una extrema pobresa. Per comptar amb uns ingressos extra, la dona de Django, Florina Mayer, es dedicava a fer flors de paper i cel·luloide per vendre-les. Al guitarrista li va caure una espelma al damunt del lloc de treball de Florina i la caravana es va incendiar a l’acte. L’incendi va causar cremades a la meitat del cos de Django i també li va cremar els dits menovell i anular. Tothom va pensar que no podria tornar a tocar la guitarra. Tothom menys ell, que va adaptar la seva tècnica a la seva nova condició creant un estil tan innovador que es va convertir en un referent i actualment és considerat un dels millors i més influents guitarristes de la història. Molt recomanable el disc Django Reinhard &  Stéphane Grappelli amb la col·laboració d’aquest l’extraordinari violinista.

El cantant Ronnie Barron estava a punt de saltar a l’escenari quan una persona del públic es va entestar a barallar-se amb ell colpejant-lo amb una pistola. El seu company de banda, Malcom John Rebennack Jr, més conegut com Dr. John, que en aquells moments tocava la guitarra, va intervenir en la baralla per defensar al cantant, quan l’arma es va disparar causant una terrible lesió al dit anular. Dr. John va redirigir la seva carrera cap al piano guanyant un Grammy i col·laborant amb artistes de la talla d’Eric Clapton, James Taylor, Aretha Franklin, Mick Jagger o Ani DiFranco, entre d’altres. La seva discografia és immensa. M’agrada especialment el disc Funky New Orleans de 2000.

El 19 de febrer de 1972, El trompetista Lee Morgan, considerat un dels màxims referents del jazz i amb una discografia descomunal —si tenim en compte el fet que va morir amb 34 anys—, estava actuant al club Slugs de Manhattan. La dona de qui s’havia separat recentment va arribar per parlar amb ell en el descans entre passes i la conversa va acabar en discussió. Ella pretenia recuperar-lo i ell no estava disposat a tornar amb ella, ja que havia iniciat una nova relació. Després de discutir, la dona va marxar i Lee Morgan va seguir amb la segona part del concert. Quan el trompetista estava interpretant el darrer tema de l’actuació, l’ex-dona va entrar a l’Slugs amb un revòlver del calibre 32 i li va disparar un tret al cor que el va matar a l’instant. No hi va haver segona oportunitat per al Lee.