Un Corvette i un
Alfa Romeo circulen el darrer dia de l’any 1984 per una carretera propera
a Sheffield, Anglaterra. Rick Allen, al
volant del Corvette, vol avançar l’Alfa Romeo, que s’hi resisteix. El Corvette
accelera i se surt de la carretera en un revolt, passant per damunt d’un mur de
pedra i anant a parar al descampat que hi havia darrere. Rick Allen, surt
disparat del vehicle degut a la sacsada i queda estès en el descampat. El
primer que va poder veure Rick és que havia perdut el seu braç esquerre. Rick
Allen era el bateria de la banda de hard rock Def Leppard. Els metges van
aconseguir implantar-li el braç de nou, però una infecció posterior va obligar
a tornar a amputar-li. Després de molt de temps treballant amb el fabricant de
bateries electròniques Simmons i amb l’ajuda de Jeff Rich, ex-bateria d’Status
Quo, van aconseguir crear un sistema per tal que Rick Allen tornés amb la seva
banda, amb la que va aconseguir vendre 15 milions de còpies del disc Hysteria,
gravat el 1987.
La nit del 2 de
novembre de 1928, després d’una actuació, el guitarrista gitano Django
Reinhardt va arribar a la caravana on vivia amb la seva dona, amb la que
compartia, a més de l’amor, una extrema pobresa. Per comptar amb uns ingressos
extra, la dona de Django, Florina Mayer, es dedicava a fer flors de paper i
cel·luloide per vendre-les. Al guitarrista li va caure una espelma al damunt
del lloc de treball de Florina i la caravana es va incendiar a l’acte.
L’incendi va causar cremades a la meitat del cos de Django i també li va cremar
els dits menovell i anular. Tothom va pensar que no podria tornar a tocar la guitarra. Tothom
menys ell, que va adaptar la seva tècnica a la seva nova condició creant un
estil tan innovador que es va convertir en un referent i actualment és
considerat un dels millors i més influents guitarristes de la història. Molt
recomanable el disc Django Reinhard & Stéphane
Grappelli amb la col·laboració d’aquest l’extraordinari violinista.
El cantant Ronnie
Barron estava a punt de saltar a l’escenari quan una persona del públic es va
entestar a barallar-se amb ell colpejant-lo amb una pistola. El seu company de
banda, Malcom John Rebennack Jr, més conegut com Dr. John, que en aquells
moments tocava la guitarra, va intervenir en la baralla per defensar al cantant,
quan l’arma es va disparar causant una terrible lesió al dit anular. Dr. John
va redirigir la seva carrera cap al piano guanyant un Grammy i col·laborant amb
artistes de la talla d’Eric Clapton, James Taylor, Aretha Franklin, Mick Jagger
o Ani DiFranco, entre d’altres. La seva discografia és immensa. M’agrada
especialment el disc Funky New Orleans de 2000.
El 19 de febrer de
1972, El trompetista Lee Morgan, considerat un dels màxims referents del jazz i
amb una discografia descomunal —si tenim en compte el fet que va morir amb 34
anys—, estava actuant al club Slugs de Manhattan. La dona de qui s’havia
separat recentment va arribar per parlar amb ell en el descans entre passes i la
conversa va acabar en discussió. Ella pretenia recuperar-lo i ell no estava
disposat a tornar amb ella, ja que havia iniciat una nova relació. Després de
discutir, la dona va marxar i Lee Morgan va seguir amb la segona part del
concert. Quan el trompetista estava interpretant el darrer tema de l’actuació,
l’ex-dona va entrar a l’Slugs amb un revòlver del calibre 32 i li va disparar
un tret al cor que el va matar a l’instant. No hi va haver segona oportunitat
per al Lee.
Entrades
