Crisis, what crisis?

Quan es va produir el crack del 29 als Estats Units, les big bands de swing que havien animat els feliços anys 20 van anar desapareixent i van donar lloc a formacions reduïdes que els empresaris musicals podien contractar mentre que el cost d’aquelles grans bandes els resultava insostenible. Això va canviar el curs de la història de la música. Les noves bandes havien d’adaptar les seves composicions a les característiques d’un trio, un quartet o un quintet en el millor dels casos. Ja no hi havia cinc saxos i tres o quatre trompetes, la base rítmica es va reduir al baix o contrabaix i la bateria, de vegades una guitarra o un piano, però poques vegades tots al mateix temps. Tenim entre mans una situació semblant? Doncs potser si. En quina mesura? Com ha afectat la situació de crisi actual a la música del nostre entorn més proper? Els locals que programen música, ja fa temps que es veuen en una situació complicada que no els permet, en molts casos, cobrir les despeses de contractar una banda de rock formada per quatre, cinc o sis persones, i les bandes, cansades d’actuar sota cost, van perdent ocasions de tocar en públic. A més, cal afegir-hi una altra dificultat, la de les ordenances municipals, que no permeten, sovint, arribar a un determinat nivell de decibels que una bateria sense amplificar acostuma a superar amb escreix. Aquesta situació ha donat lloc a una solució que permet als músics continuar oferint concerts a un cost raonable i sense fer molt de “soroll”, el format acústic. Ahir mateix, vam poder veure a la Torre, a la Traviesa, dos nois de Súria, els Morlan River, despullant versions de Neil Young, Bruce Springsteen, U2, o Quique González. Es tracta d’un format que permet acompanyar un sopar, crear un ambient agradable mentre es pren una copa i gaudir d’una nova manera d’interpretar els temes, amb uns recursos mínims que obliguen a fer vàlida la frase que tant repetia Miles Davis, menys és més. Una solució temporal pels locals de la Torre que pot deixar fruits més perennes amb propostes interessants? Potser si.