Lamentablement hi ha un abans i un després de la
revetlla de Sant Joan de 2012. Recordo quan fa anys, tothom podia celebrar aquesta festa al carrer amb música i la gent ballava i s'ho passava bé i per un
moment s'oblidaven les diferències entre les persones, de vegades. Vaja, coses de la vida que
paguen la pena. Una felicitat de veritat, i no la que pretenen imposar els
llibres d'autoajuda que et diuen que somriguis tot el puto dia, fins i tot quan
la merda t'arribi al coll. Persones que ens ho passem bé i compartim allò que
ens fa ser més humans, el riure, la música, la solidaritat i en
definitiva, entendre la sort que tenim d'estar vius.
A partir d'aquest any, això ja no
serà més així. Vaja, almenys fins que no tornem a tenir uns polítics i
polítiques que valorin l'alegria i la felicitat i no es caguin als pantalons
quan un veí miserable i avorrit truqui a la policia perquè la resta del món
s'ho passa bé i ell o ella no.
Resulta que els que en ho passem
bé també votem i... Déu ni do, som força persones. Sovint votem amb molt més
criteri que alguns homenots o donotes que no tenen ni idea del que volen.
Som persones sensibles i entenem els perjudicis que podem generar. Som persones
amb les que es pot parlar i negociar, persones amb les que podríem haver arribat
a alguna mena d'acord per tal que ningú no sortís perjudicat amb la música.
Però no, és molt més còmode trucar a la policia i amagar-se darrere de la
mediocritat, l'anonimat, la monotonia i l'odi cap a aquelles persones que pensem
que la vida és en un altre lloc d'on la busca la majoria. és molt més fàcil
arrencar des de l'arrel l'alegria d'una colla d'energúmens que fan malbé el cap
de setmana de pau que has vingut buscant entre petards, coets i bombes
atòmiques que fins i tot es possible que hagis estat tirant tot el puto dia i
tota la santa nit.
Ja sé qui votaré a les properes
eleccions, i si estàs llegint això i ets un polític i saps de què parlo i
t'incomoda i ets sents còmplice, doncs des de ja has de saber que la meva
papereta no porta el nom del teu partit de merda. Només votaré a la persona que
sigui capaç d'entendre que tots hem de tenir cabuda i que la tolerància va en
moltes direccions i no només en la direcció de les mòmies socials que acabaran
convertint la Torre en un maleït poble fantasma.
Una molt forta abraçada a totes
les persones que estàvem el dissabte de Sant Joan al carrer ample i que vam
cometre l’agosarada insensatesa de voler passar una bona estona. I el pitjor
dels meus desitjos per a aquelles persones que van contribuir a que això fos així només
en part.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada