El 24 de juny de 1901,
un Sant Joan de fa 101 anys, Picasso va fer la primera exposició fora de
l’estat Espanyol, concretament a la galeria Ambroise Vollard
de Paris. Possiblement, en aquell moment, ningú no s’imaginava, ni el mateix
Picasso, el que arribaria a suposar per a la història de l’art ni la influència
—i enveja— que exerciria sobre altres pintors.
L’any 2000 es va
estrenar la pel·lícula Pollock. La vida
d’un creador protagonitzada per l’extraordinari actor Ed Harris. Recordo
una escena en que Pollock puja unes escales cridant “Fuck Picasso!” reconeixent
l’enorme talent que Pollok no arribava a trobar en ell mateix. En la mateixa
pel·lícula, hi ha una altra escena, al principi, on Pollock està fent el boig i
va imitant Gene Krupa tocant la bateria, en un moment donat pregunta qui és el
millor bateria del món i es respon Krupa. També li agradava molt Benny Goodman,
clarinetista i director d’orquestra, i Harry James a la trompeta. Tots ells
blancs, per cert.
La música en general,
i el jazz en particular, han influït de manera molt decisiva alguns artistes i
algunes obres en concret. Julio Cortázar era un gran enamorat d’aquest gènere
i, a la seva novel·la Rayuela, un dels meus llibres preferits, la música és un
personatge més de l’obra, igual que la ciutat de París.
Un escriptor que manté
certa connexió amb Cortázar és el representant de la generació Beat ,
Jack Kerouac que també va nodrir les seves obres de moments brillants del jazz
que li va ser contemporani amb una admiració especial per l’anomenat Hot jazz i el
Bebop, els estils més passionals i radicals. Aviat s'estrenarà a l'estat espanyol l'esperada versió cinematogràfica de la seva novel·la On the road:
He començat parlant
de pintors i acabaré amb l’artista Basquiat, que també compta amb una
pel·lícula biogràfica amb el seu nom, de 1997 dirigida per Julian Schnable i on
apareixen artistes com Jeffrey Wrigth, David Bowie, Denis Hopper, Gary Oldman,
Courtney Love, Benicio del Toro o Willem Dafoe. Com no podia ser d’una altra
manera, la banda sonora inclou música de Charlie Parker, del qual Basquiat
n’era un gran admirador, com també de Dizzy Gillespie, tal com es pot veure en
alguna de les seves originals pintures. Tant Basquiat com Gillespie com Parker,
eren negres, per cert.
Aquest any, quan
estiguem celebrant la festa, segurament amb molta música, podrem pensar que el
mateix dia 24 de juny de 1944 va néixer el músic Jeff Beck, que el 1947 va
néixer el també músic Mick Fleetwood, que el 1961 els Beatles van gravar el
tema If You Love Me Baby, o que el
1935 va morir el gran cantant de tangos Carlos Gardel.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada